Etapa 25: Laguna Blanca - ASUNCIÓN (Paraguai)

Obrim els ulls ben aviat avui també. Encara que sigui una etapa de tramit, tenim que cobrir uns cinquanta kilometres fins a Clorinda. l'ultima ciutat argentina abans de passar la frontera. Després haurem de fer uns deu kilometres fins a l'aduana i quaranta dos més fins Asunción. Tampoc sabem el temps que podem perdre a l'aduana. Per tant, no podem dormint-se pel camí.

El dia és assoleiat i bo per anar en bicicleta. En alguns trams bufa el vent que com sempre emprenya molt. Però avui no sentim res. Cada kilometre és un de menys. Al migdia arribem a Clorinda. Estem suant molt i bebent molt i aqui ens aturem per menjar alguna cosa que sigui consistent. Veiem una graella de carn en un exterior d'un restaurant amb un aspecte fantastic i no ens ho pensem. Menjarem l'últim "asado" en terres argentines. I no ens ha decebut!!.

Sense deixar reposar gaire la panxa tornem agafar les bicicletes en direcció l'aduana. Però, a la poca estona de sortir hem tingut la sorpresa que una caravana de "motars" que venien per darrera ens aturen i de forma insistent ens conviden a la concentració de motos que a cinc cents metres es produia. En alla, ja hi eren molts més. Nosaltres dubtem pel temps, ja que ens falta molt per arribar a Asunción. Però, davant la seva insistencia cedim i acceptem. Era un grup numeros que s'havien replegat per esperant-se i portant-se davant els seus companys de la concentració. L'entrada ha estat espectacular. Gran quantitat de motos grans, de motoristes i acompanyants. A l'entrar i un cop s'adonen de la nostra presencia tots es posen a aplaudir-nos!!!. Uns ciclistes amb una trobada de motars!!!. Harley Davinson, Honda, Suzuki, Yamaha totes de gran cilindrada eran algunes de les motos que es podien veure. Tots amb vestimenta motera i celebran amb cervesa i menjar la seva primera trobada. Encara no haviem baixat de les bicicletes que els organitzadors ens venien a saludar i donant-se la benvinguda. També la resta de participans. Nosaltres alucinats!!!. Ens oferien de tot. Hem pres cervesa amb ells i com no, ens hem fet fotos. A tots ens agraden les motos, però en especial el Toni DB un "motar" convertit a cicliste aquests dies és el que més impactat ha quedat. Fins i tot havia una moto com la seva!!!. La imatge més curiosa ha estat nosaltres admiran les seves motos grans, relluents i ben guarnides i ells observen en grup les nostres bicicletes, carros i interesant-se pels complements com el GPS i els mecanismes de les bicis i carros. Alguns d'ells són d'Asunción i quedem amb algun d'ells per veuren's en alla quan arribem. Ens acomiadem i amb els mateixos aplaudiments hem sortit del recinte.

Arribem a l'aduana i sense problemes i força rapids sortim amb el segell d'entrada al Paraguai. Ja haviem passat la frontera i nomes ens queden els ultims quaranta kilometres. Aquests kilometres els hem fet molt rapits. Tots hem anat tirant fort. Els nervis de l'arribada ens generava energia a tot el cos. A les cames més. El motars ja havien sortit de la concentració i anaven pujant. Ens passaven i tots ells ens saludaven i ens animaven. Avui no feia falta!!!. Aquests kilometres la bicicleta anava sola!!!. Seguim pedelant fort fins arribar al pont del riu Paraguai. Un pont llarg de més d'un kilometre i mig i que es troba tot just a l'entrada d'Asunción. L'Andreu s'atura pel vertigen que li provoca. Amb l'ajuda d'una pick-up el passa i després d'un temps perdut reprenem el camí.

Estem a les rodalies d'Asunción, s'esta fent de nit. Cada cop sembla que anem més rapids. Comencem a veure retols de les diferents zones d'Asunción. Això començá a ser Asunción!!!. Seguim pedelant rapid. Trobem el primer retol que anuncia el Centre de la ciutat. A tots s'ens fa un nus a la gola. Es de nit ja. Tot i així, anem molt rapids. Només ens aturen els semafors!!!. Continuem en direcció al centre. Sembla que no arribem mai. El punt i final serà la plaça de la Independencia. Tirem i tirem. El centre sembla que esta lluny. Però, nosaltres no ens aturem. Passem per carrers i algunes places. Preguntem a uns policies per la Plaça de la Independencia i ens diuen: "esta a su espalda". Ens girem i fem els ultims metres fins el monument a Juan de Salazar y Espinoza (el seu fundador). HEM ARRIBAT!!. Baixem de les bicis. Emocionats ens abracem i saltem i saltem i seguim saltan... Uns nens ens imiten amb els crits i amb els gestos... Ells no sabien que acabavem amb exit un viatge que el seu projecte havia començat quasi un any abans. De un repte personal que tots tres haviem adquirit. Que haviem fet 2.000 kms!!! en 25 etapes des d'Antofagasta al pacific de Xile, creuant el desert d'Atacama, superant els Andes i atravessant tot el Chaco central fins arribar a Asunción. Moltissimes hores a sobre de la bicicleta. Patint i gaudint d'aquest viatge que ha estat impressionant, unic, dur i emotiu i que recordarem tots tres de per vida.

VOLEM AGRAIR DE TOT COR, A TOTES LES PERSONES, AMICS I FAMILIARS, ELS COMENTARIS REBUTS. HAN ESTAT MÉS DE CENT!!. AMB ELLS HEM TINGUT UNA AJUDA MORAL MOLT GRAN QUE EN MOLTES OCASIONS NECESSITAVEM. EL VOSTRE SEGUIMENT HA ESTAT UNA MOTIVACIÓ EXTRA PERQUE DIA A DIA ANESSIM AVANÇANT. A TOTS VOSALTRES UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 109,10

Kms acumulats: 1.964, 35

Temps efectiu: 05:55

Velocitat mitja: 18:44 km/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 24: Gral.Belgrano - Laguna Blanca

Avui ens ha costat sortir del poble. L'expectació d'aquest matí ha estat superior a la que ja estem acostumats. Dependentes, conductors i vianants ens demanaven fent-se fotos junts. Nosaltres ens deixavem fer. Un cop hem pogut començar i després de la pallissa d'ahir ho hem fet fluixos, de forma distesa i relaxada. Ens entretenim més del compte pel camí i estem pensant més en l'arribada de demà que en tots els kilometres que avui encara hem de fer.

Així ens aturem a la misió Tacaaglé on una senyora ens dona a provar aranjes (pomelos). Res a veure amb els de casa. Són grans i dolços. Tota aquesta zona esta plagada d'aranjers i a la Laguna Blanca cada any entre els dies 13-15 de juliol es fa la "Fiesta del Pomelo", declarada d'interes nacional.

Més endavant trobem poblats de l'etnia "Toba". Amb ells no haviem estat i decidim passar-hi una estona. Són molt secs, seriosos però igual de receptius que els "wichis". Amb ells és més dificil conversar, però no tenim cap problema per fer el nostre reportatge fotografic. (Un cop més sense res a canvi!!!).

Hem avançat poc per l'hora que es. Per tant, decidim començar a apretar per veure si podem arribar abans de que es faci fosc a la Laguna Blanca. Avui són menys kilometres!!.

Durant el trajecte ens ha impactat el numero de guineus mortes a la carretera. Més de deu!!. Totes semblaven mortes d'aquest vespre. També alguna serp ha estat esclafada. Una d'elles l'hem trobat intentant creuar la carretera. L'asfalt es un parany per elles. Queden enganxades i no poden avançar. En aquest cas, el Toni DB l'ajudat a creuar.

Hem aconseguit arribar a la Laguna Blanca abans de que és fes fosc. Això va bé per trobar allotjament i pensar on anar a sopar. Avui es dissabte i demà acabem si no hi ha cap daltabaix. El poble esta animat i nosaltres també. Avui i des de San Pedro de Atacama no pensem en anar a dormir sino en prendre una copa. Estem contents, ens veiem demà a Asunción. Com serà l'entrada?. Com serà el final?. Parlem d'això i de tot el viatge. Comencem a fer balanç, a recordar les millors anecdotes, els personatges més "frikis" que ens hem trobat... Mentrestant, la gent esta fent temps per anar de "Boliche". Aqui la discoteca, es com a Barcelona. S'anima a partir de ben entrada la matinada. Nosaltres decidim que no podem fallar a l'últim dia. I com si fossim bons professionals anem a dormir. Demà seran els ultims cent kilometres. Entrada a Paraguai i arribada a Asunción!!!.

FITXA TECNICA:

Kms. etapa: 87,58

Kms acumulats: 1.855,25

Temps efectiu: 04:45 hores

Velocitat mitja: 18:04 kms/hora

Terreny: Asfalt

Etapa 23: Ibarreta - Gral.Belgrano

Avui com que estavem davant l'etapa més llarga hem tornat a llevar-nos a les set. Esmorzem rapit i hem començat. Als dotze kilometres deixem la ruta 81!!!. Per fi.!!! mentalment ens havia cansat molt i hem entrat a la ruta 95. Un tram que ens apropa al riu Pilcomayo que fa de frontera natural entre Argentina i Paraguai.

Als pocs kilometres observem pantanals a banda i banda de la carretera. Era evident que el paissatge havia canviat. Això, era el que esperavem veure del Chaco quan varem entrar. Les especies d'ocells i aus es multipliquen respecte les que haviem vist fins a les hores. Fins els punt, de veure yacares (cocodrils) al mig d'aquests pantanals. Veure aquests animals aprop de la carretera ha estat una sensació estranya. Però no deixa de ser el seu habitat natural. El riu Pilcomayo fa un temps i després d'un acord entre els dos governs, va ser desviat en part cap a Argentina. Lamentablement, això va comportar la mort de milers de yacares.

Aquests pantanals han durat uns cinc kilometres i el paissatge tornava al d'abans. Al migdia ja haviem acabat amb la ruta 95 . En el poble de Villa Gral.Güemes seiem per dinar i descansar. Ja portavem quasi vuitanta kilometres!!!. Iniciem la ruta 86 que va directe a Clorinda. Ultim poble d'Argentina abans de passar al Paraguai. Ho fem per una carretera de terra compactada ja que l'estan preparant per asfaltar. Són trenta kilometres. Tot i així, hem rodat força bé. No era ripio. La resta ha tornat a ser asfalt. Ja era de nit quan veiem una antena, aquest cop il.luminada i ha estat quan tots plegats hem fet els ultims esforços per avui. Al arribar, haviem fet el record de kilometres. 140 Km!!!. i només ens queden dos dies per complir amb l'objectiu!!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 138,30

Kms acumulats: 1.767,67

Temps efectiu: 07:23 hores

Velocitat mitja: 17,50 km/h.

Terreny: 22% terra compactada / 78% asfalt

Etapa 22: El Pozo de Mortero - Las Lomitas - Ibarreta

Avui ens hem llevat del "cuartelillo" a les 07:00 del matí. Una hora abans del que és habitual amb l'idea d'anar més tranquil. Continuem per la 81!!. Aquesta provincia de Formosa tal com ja sabiem és on es concentren més comunitats aborigens. Per tant, abans de deixar-la voliem aturant-se amb algun altra poblat com ja haviem fet uns dies endarrera.

Així, que abans d'arribar al poble de "Las Lomitas" hem tingut ocasió de entrar i coneixer una altra comunitat "wichi" anomenada Tres Pozos. Encara que els hem vist mes aturats i timids que la que haviem estat fa uns dies, no hem deixat d'estar-hi molta estona. Portem molts dies, probablement des de Salta que no veiem a cap turista, ni cap altra persona fora d'Argentina. I en aquesta comunitat hem coincidit amb uns nois que treballaven per una productora i que estaven fent una serie de documentals de pobles aborigens i de grups etnics per emetre'ls per un canal veneçola. Nosaltres ens hem pogut moure comodament per tot el poblat. Veritablement la constatació de que no hi ha turistes és que no hem sentit en tot el viatge la famosa cantarella de: un dolar!! un dolar!!. Després d'agrair-li's la bona acullida que hem tingut, hem continuat endavant amb la bicicleta.

A l'arribar a Las Lomitas ja era tard. Haviem fet seixanta cinc kilometres i la visita al poblat wichi ens havia enderrerit respecte el que teniem programat per avui. No ens quedava molt de sol per avançar i decidim que no havent descansat cap dia en El Chaco, (des de San Antonio de los Cobres al baixar del Andes va ser l'ultim dia), fer un descans de migdia que aprofitem per desplaçant-se en bus noranta kilometres, des de Las Lomitas fins Ibarreta.

Ibarreta és un poble gran. Estem amb un hotelet força maco venint d'on venim i a sobre descansats. Ens queden tres dies!!!. Demà haurem de tenir present en tot moment el nostre crit de guerra. Sobre tot allo de la paciencia. Tindrem l'etapa més llarga del nostre viatge!!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 65,20

Kms acumulats: 1.629,37

Temps efectiu: 03:47 hores

Velocitat mitja: 17,23 km/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 21: Ingeniero Juarez - El Pozo de Mortero

El dia d'avui ha començat com el varem deixar ahir. Per la mateixa carretera, amb el vent fort de cara, amb més animals morts i despres del bon resultat d'ahir, fent les mateixes series de relleus. Es la continuació d'uns dies per una ruta (la 81!!) que psicologicament ens comenca a afectar. No hi ha res que ens sorprengui. Ni tans sols la carretera!!. Aquella recta de 800 kilometres!!. Quan passem per un punt kilometric assenyalat a la carretera, la vista ens arriba al següent punt!!!.

El cami és llarg i ens parem a dinar amb un poble on una senyora particular ens ofereix el que te. Es a dir; milanesa i ous. Com no!!. Però ho agraïm una barbaritat. Continuem rapit i sentim: Antena!!!. Es el Toni DB que la divisat i es sinonim de poble. En pocs kilometres estarem en alla. Tots els pobles solen tenir una antena de comunicació que es veu a pocs kilometres abans d'arribar. El Toni DB, les divisa de lluny i això ens dona anims i l'ultima empenta per arribar als llocs.

Així, que a pocs kilometres ja arribem a El Pozo de Mortero. Un altre poble petit on no hi ha lloc ni per dormir ni per menjar. En tots els casos on no hem trobat una solució, la policia ha estat una bona ajuda. Per tant, anem al "garito" d'ells. Només hi ha un policia i ens explica que per quedant-se a dormir ni que fos en tenda de campanya hauriem de parlar amb "la intendente" que és com una alcaldesa del lloc. Ella ens dirà que podem fer i on podriem acampar. Així ho fan els gitanos quan passen per aqui!!!.

Tornem a veure el policia i acabem dormint dins el seu "cuartelillo" amb dos matalassos que tenia amb una habitació i amb els nostres sacs. Ell al vespre marxava i ens deixava al carrec de "la celda". Sort que no hi tenia a ningú!!!.

Dins el sac, pensem que hem superat un dia més. Es qüestió de temps. Ens sentim segurs d'arribar a Asunción. Ja esta més aprop. Si hem sigut capaços de superar l'Atacama i els Andes, aquesta carretera per pesada que sigui no ens farà abandonar. Només en falten quatre dies!!!.

FITXA TECNICA:

Kms. etapa: 109,70

Kms. acumulats: 1.564,17

Temps efectiu: 05:35 hores

Velocitat mitja: 19,40 km/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 20: Juan Sola Morillo - Ingeniero Juarez

Quan ens hem llevat, intuiem tots que seria una etapa llarga i que facilment acabariem de nit. I així ha estat. Llarga, monotona i pesada. Teniem l'esperança que a l'entrar avui a la provincia de Formosa l'entorn ens canvies i ens animes. Però no ha estat així. A sobre, el vent a fet presencia en molts trams bufan de cara. Això, ens ha obligat a pensar com organitzar-nos.

Malgrat els kilometres fets, hem rodat a un bon nivell. Ha estat molt important establir relleus entre tots nosaltres. Hem establert que cada dos kilometres ens aniriem rellevant i al cap de dues series seguides (12 kilometres) ens aturavem per descansar cinc minuts. Així ho hem fet durant tot el trajecte i malgrat els kilometres fets, hem rodat a un bon nivell. Hem aconseguit posant-se tensió, regularitat, fer més kilometres i dosificar l'esforç. D'aquesta forma avui hem fet cent vint-i-tres kilometres!.

Els sorolls dels ocells també ens han ajudat a mantenint-se vius sobre la bici per poder arribar el més aviat possible al poble Ingeniero Juarez. (Un poble grandet que varem pensar que estariem bé pe pernoctar).

Els voltors sovint ens avisaven que hi havia un animal mort a la carretera. Cada dia en veiem més (vaques, cavalls, gossos, guineus...). Es un lloc amb molta fauna i la velocitat que agafan els vehicles amb aquestes rectes inacabables, sol ser tot el que dona el motor. Malgrat, que hi ha tanques de fil ferro per evitar que els animals passin d'una banda a l'altra de la carretera, els accidents es produeixen igual.

Tard però hem arribat a Ingeniero Juarez. Hem trobat un hotelet força arreglat. Sembla que podrem estar bé. Demà hem de seguir per la mateixa carretera. La ruta 81!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 123,60

Kms acumulats: 1.454,47

Temps efectiu: 05:59 hores

Velocitat mitja: 21,10 kms/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 19: Dragones - Juan Sola Morillo

Seguim la ruta del Chaco Central. La carretera segueix en linia recta i plana. Practicament a l'alçada del nivell de mar. Es com si haguessin tirat una linia i per ella haguessin fet passar la carretera. L'asfalt es nou de fa un any. L'any passat tot aquest camí era de ripio. Sembla que ho hem fet bé. No se si haguessim aguantat mil kilometres més de ripio!!!.

Aquesta epoca no es de plujes i per tant, tot esta força sec. No veiem de moment, els pantanals que esperem i la carretera comença a fer-se pesada. Avui les cotorres de colors ens acompanyen per tot el trajecte.

Esperem coneixer algunes de les comunitats aborigens que viuen en aquesta zona del Chaco. Els wichis, tobas i guaranis, són alguns dels molts grups etnics que viuen a la seva forma i amb les seves costums en llocs anomenats "misiones". Actualment estan col.laboran amb el govern perque puguin tenir ajudes i una vida més facil.

Així que quan al migdia hem arribat a Morillo, hem pensat que podria ser un bon dia per coneixer els "wichis" i a la tarda ho hem fet sense deixar les nostres bicicletes. L'experiencia ha estat molt interessant i divertida. La gran quantitat de nens que sortien de les cases propies que visitavem i de les veines ens han tingut molt entretinguts. Abans de marxar i com a forma d'agraïment per l'acceptació obtinguda, hem anat a comprar bosses de galetes. Hem intentat fer una fila perque tots els nens poguessin rebre alguna galeta. Estaven molt contents i esbarats. El senyor de la casa s'encarregava de donar-les i nosaltres de posar un cert ordre. Penso que ho hem aconseguit!!! i tots els nen han rebut alguna galeta.

El dia ha estat més curt amb la bicicleta, pero intens amb la experiencia viscuda amb els wichis. Demá haurem de recuperar una mica de kilometres. Així, que hem anat a sopar (més empanades i més carn) i a dormir aviat.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 56,50

Kms acumulats: 1.330,87

Temps efectiu: 02:53 hores

Velocitat mitja: 19,60 km/h

Terreny: asfalt